Com cada diumenge, en Sergi caminava amb
el seu fill, el qual avui el cosia a preguntes sobre com era la vida
trenta anys enrere. Mentre en Sergi el mentia, atès que no li podia
explicar la veritat, va rememorar el dia en què tot va canviar per
sempre.
Recordava perfectament aquells milers de
drons solcant el cel i llençant càpsules transparents de vidre, que en
caure a terra, deixaven anar un gas de color groguenc i olor dolça.
Recordava multituds esparverades corrent per trobar un recer.
Recordava les notícies de la tele parlant
d’atacs terroristes d’abast mundial i de com milions de persones
morien, tots ancians o malalts, com els seus estimats avis o el pobre
Quimet, un amic d’escola que patia leucèmia.
Recordava com, després d’anys d’estat de
setge, el nou govern mundial anuncià l’extermini total dels terroristes i
el començament d’una “New Cool Era of Freedom & Synergy”.
Com cada diumenge, van acudir al
McBurger, com obligava la normativa. En entrar, un empleat els col·locà
les orelles de Mickey Mouse preceptives. A la cua, en Sergi somreia,
també per imperatiu legal, alhora que per dins sentia una ràbia i un odi
infinits contra aquella farsa ignominiosa.
-----------------------------------------
Microrelat publicat a la 1a jornada de la temporada 2016 de la Lliga de Microrelataires Catalans
