—Mira aquesta notícia:
“Sopar d’escriptors acaba en tragèdia. Cap supervivent.
Secret de sumari”.
—T’ho explico: era el
sopar de lliurament de premis de la Lliga dels Microrelataires. Faltava el 70%
dels participants i els comensals van rebre un whatsapp anònim informant que la
immensa majoria dels absents eren robots d’escriptura automàtica, i que aquests
proclamaven la ruptura unilateral de la lliga i la creació de la “Ciberlliga de
Microrelataires”.
—Òndia!
—Després arriba un altre
anònim amb un enigma ontològic irresoluble, i de seguida, a un microrelataire,
en Xinxan, li peta el cervell i el crani. Literalment.
Boom!!!!!
—Au,
va!
—Aleshores l’ona
expansiva cerebral provoca l’explosió de les closques dels altres relataires.
Boooooooooooooom!!!!
—Quina parida! A més,
com ho saps, si no hi eres?
—Perquè sóc el narrador
omniscient i això és un microrelat, “El sopar boom". Tema: ruptura.
—Però fins ara només hi
ha hagut una ruptura, la de la lliga…
—I
la dels cranis!
—Esclar...espera... si
això és un microrelat, aleshores no sóc real, jo?
—Què vol dir “real”?
Potser un holograma, un software o un pensament, no són ho són pas, de reals?
—No ho sé....uff, quin
mal de cap .....
Booooom!!!
— <SoparBoom END> -:)
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Microlelat que vaig escriure per al duel de la 8a jornada de la "Lliga de MicroRelataires Catalans":
https://llmrc.wordpress.com/textos/xinxan-the-cat/el-sopar-boom-jornada-8/
