El termini per lliurar el macrorelat
s’apropava perillosament. En François només n’havia escrit dues-centes
pàgines. Sentia com si un minúscul ésser maligne li devorés els budells
des de dins: sabia perfectament que en cas d’incompareixença, la “Ligue
des MacroRelatiers” arruïnaria la seva reputació.
Agafà paper i ploma amb decisió. Posseït
sobtadament per un esperit creador, va escriure durant tota la nit les
quaranta pàgines que mancaven. Somrigué amb satisfacció egòlatra: estava
segur que el seu rival de duel literari no hauria pogut crear una obra
tan polièdricament perfecta. L’endemà, portaria el plec al lloc
convingut.
Al cap de vuit dies, un lacai vestit
d’incògnit li va lliurar un paquet que contenia una perruca d’home. Era
blanca: havia guanyat el seu enfrontament. Duia tres llacets, la qual
cosa significava que havia d’enviar el proper relat en tres setmanes. Va
celebrar la victòria ensumant rapè.
Monsieur David Argentier, pseudocreador
de la inexistent “Ligue des MacroRelatiers” somreia amb satisfacció
maquiavèl·lica mentre preparava una nova tramesa de macrorelats escrits
pels ingenus participants. El negoci era rodó: les obres s’imprimien
clandestinament al soterrani del seu palau rococó i després es venien
per tot França. Tots els llibres anaven signats amb el pseudònim de
Jacques Mêlée.
-----------------------------------------------------------------------------
Microrelat publicat a l'anada dels quarts de final de la temporada 2016 de la Lliga de Microrelataires Catalans
https://llmrc.wordpress.com/textos/xinxan-the-cat/pret-a-tromper-una-historia-increiblement-veridica-14-de-final/
