LA FÓRMULA MAGISTRAL

DIA 10: Dues nits ja sense dormir. Estic en un punt d’inflexió en la meva recerca. Els colors: roig, taronja, groc, verd, blau i violeta. No són simplement ones electromagnètiques de longituds diverses, és com si tinguessin ànima i voluntat pròpia.

DIA 11: El moviment i la consegüent dissipació d’energia són vitals, igual que les ones sonores, culminades en explosions espectaculars de soroll eixordador i llum encegadora multicolor.

 

DIA 12: He dormit una hora, però una espurna de lucidesa m’ha revelat quelcom fonamental: cal afegir-hi el principi d’incertesa de la física quàntica.

DIA 13: M’han despatxat de la feina per absentisme, tant me fa. Modificant els factors s’altera el producte, a l’inrevés del que ens deien al col·legi. Les combinacions comencen a rutllar. No sé si és de dia o de nit. Només hi ha dos préssecs groguencs a la nevera. Fan pudor de podrit, igual que tota la casa.

DIA 14: Eureka! Finalment he reeixit: la fórmula magistral per guanyar sempre al Candy Crush. Com han entrat a casa aquests senyors vestits amb bates blanques que em diuen que tot anirà bé? Per què treuen una xeringa i una camisa blanca amb corretges? Em volen robar la fórmula?
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 

Microlelat que vaig escriure per al duel de la 5a jornada de la "Lliga de MicroRelataires Catalans":
https://llmrc.wordpress.com/textos/xinxan-the-cat/la-formula-magistral-jornada-5/

BUIT, SORD I MUT

La seva marxa em va agafar per sorpresa. Abans, ni m’havia plantejat que una cosa així pogués esdevenir-se.

El dia en què vaig saber que no tornaríem a veure’ns, els meus records en comú s’arremolinaren a l’interior del meu cap, mentre sonava, també al meu cervell, com a banda sonora contínua, una cançó que precisament parlava de records i de tristor.

Recordo la sensació de benestar quan, a casa seva, m’adormia plàcidament mentre la llum del replà s’encenia i apagava a intervals travessant una finestra de vidre translúcid. Recordo les nostres converses interminables, recordo la veneració que sentíem l’un per l’altre.

Un cop em va deixar, vaig quedar-me buit, sord i mut. No vaig vessar ni una llàgrima per la seva absència, tot plegat era massa insuportable i absurd alhora. No en vaig parlar pràcticament amb ningú, com si del que no es parla no existeix.

Malgrat tot, vaig tirar endavant, vaig fer la meva vida i els anys passaren, a partir de certa edat, a velocitat de vertigen.

Ara, després del que sembla una eternitat, puc ficar-me a la pell d’aquell adolescent confós de tretze anys i escriure sense embuts sobre la mort del meu estimat avi.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Microlelat que vaig escriure per al duel de la 4a jornada de la "Lliga de MicroRelataires Catalans":

 https://llmrc.wordpress.com/textos/xinxan-the-cat/buit-sord-i-mut-jornada-4/