EL BUCLE VICIÓS

Aquell matí, va rebre un e-mail que duia l’enigmàtic títol «microrelat del futur». El va sobtar que l’adreça del correu fos exactament igual que la seva. No obstant això, l’obrí encuriosit.  

- Papa, què és un bucle?  

- Una instrucció que es repeteix, potser fins a l’infinit.  

- Papa, què és un bucle?  

- Una instrucció que es repeteix…

Esclafí a riure: s’imaginava el diàleg repetint-se una i altra vegada, eternament, en una seqüència temporal circular, al marge de la dimensió espai-temps.

Dies més tard, mentre sopava, el seu fill el va mirar de fit a fit i li va preguntar:

- Papa, què és un bucle?

El seu somriure es va glaçar quan la resposta va sortir de la seva boca maquinalment, com si fos un autòmat:

- Una instrucció que es repeteix, potser fins a l’infinit.

- Gràcies, papa.

Sospirà alleujat. Tanmateix, va sentir una fiblada de terror al cap de pocs segons.

- Papa, què és un bucle?

- Una instrucció que es repeteix…

Despertà. No recordava exactament què havia somiat, però tenia la sensació que es tractava d’un malson espantós. Aquell matí, va rebre un e-mail que duia l’enigmàtic títol «microrelat del futur».
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------  

 Microlelat que vaig escriure per al duel de la 3a jornada de la "Lliga de MicroRelataires Catalans":
 https://llmrc.wordpress.com/textos/xinxan-the-cat/el-bucle-vicios-jornada-3/

SOL I DE DUEL

Els policies Dupond i Dupont comparegueren immediatament al castell de Moulinsart després de rebre la trucada del professor Silvestre Tornasol, el cèlebre científic bondadós, despistat i dur d’orella.

Els cadàvers d’en Tintín i el capità Haddock, estesos al terra, l’un davant de l’altre, presentaven tots dos un orifici de bala al cap. Cadascú tenia a la vora una pistola antiga. El gos Milú corria d’una banda a l’altre udolant neguitós amb les potes tacades dels dos bassals de sang, i de tant en tant bordava com si volgués declarar als agents allò que havia presenciat.

- Sense cap mena de dubte, ha estat un duel – conclogué Dupond.

- Jo encara diria més: ha estat un duel sense cap mena de dubte – replicà Dupont.

El professor Silvestre Tornasol, el cèlebre científic despistat i dur d’orella, d’esquenes, somreia amb una ganyota esfereïdorament diabòlica. Amb la fortuna que rebria de la CIA o la KGB, compraria el castell, un cop el capità Haddock, el propietari, i en Tintín, el seu hereu universal, estaven fora de la circulació. El seu invent, un comprimit d’inducció al suïcidi fàcil de diluir en qualsevol beguda, havia estat un èxit per partida doble.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------  

Microlelat que vaig escriure per al duel de la 2a jornada de la "Lliga de MicroRelataires Catalans":

https://llmrc.wordpress.com/textos/xinxan-the-cat/sol-i-de-duel-jornada-2/

 

 

LA MISSIÓ

Des que era un infant, la seva missió i la seva mort l’obsedien, però no pas en un sentit tràgic ni d’angoixa existencial, sinó de manera vital, d’anticipació joiosa perquè sabia que compliria la seva tasca redemptora amb plena dedicació i entusiasme. Tanmateix era conscient que no viuria gaire i que després de morir, la seva ànima tornaria al lloc del qual provenia.

Els altres nens el titllaven de guillat quan jugava tot sol a ressuscitar morts i guarir paralítics. Durant la seva jovenesa, l’obsessió amb la seva missió s’intensificà. No va ser fins als trenta anys, però, que abandonà el negoci familiar, una fusteria, per dedicar-se al proselitisme en cos i ànima. Es va envoltar d’un petit grup de seguidors i les autoritats el van processar pel seu missatge subversiu.

Mentre agonitzava, per primer cop va sentir un terror infinit en pensar que probablement tot plegat havia estat producte de la seva imaginació: que un cop morim, no només el cos sinó potser també la consciència s’extingeix, i que tal vegada ell, Jesús de Natzaret, no era el messies ni el fill de Déu, sinó un home de carn i os clavat a una creu.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------  

Microlelat que vaig escriure per al duel de la 1a jornada de la "Lliga de MicroRelataires Catalans":

https://llmrc.wordpress.com/textos/xinxan-the-cat/la-missio-jornada-1/