LA MISSIÓ

Des que era un infant, la seva missió i la seva mort l’obsedien, però no pas en un sentit tràgic ni d’angoixa existencial, sinó de manera vital, d’anticipació joiosa perquè sabia que compliria la seva tasca redemptora amb plena dedicació i entusiasme. Tanmateix era conscient que no viuria gaire i que després de morir, la seva ànima tornaria al lloc del qual provenia.

Els altres nens el titllaven de guillat quan jugava tot sol a ressuscitar morts i guarir paralítics. Durant la seva jovenesa, l’obsessió amb la seva missió s’intensificà. No va ser fins als trenta anys, però, que abandonà el negoci familiar, una fusteria, per dedicar-se al proselitisme en cos i ànima. Es va envoltar d’un petit grup de seguidors i les autoritats el van processar pel seu missatge subversiu.

Mentre agonitzava, per primer cop va sentir un terror infinit en pensar que probablement tot plegat havia estat producte de la seva imaginació: que un cop morim, no només el cos sinó potser també la consciència s’extingeix, i que tal vegada ell, Jesús de Natzaret, no era el messies ni el fill de Déu, sinó un home de carn i os clavat a una creu.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------  

Microlelat que vaig escriure per al duel de la 1a jornada de la "Lliga de MicroRelataires Catalans":

https://llmrc.wordpress.com/textos/xinxan-the-cat/la-missio-jornada-1/