Aquell matí, va rebre un e-mail que duia l’enigmàtic títol «microrelat del futur». El va sobtar que l’adreça del correu fos exactament igual que la seva. No obstant això, l’obrí encuriosit.
- Papa, què és un bucle?
- Una instrucció que es repeteix, potser fins a l’infinit.
- Papa, què és un bucle?
- Una instrucció que es repeteix…
Esclafí a riure: s’imaginava el diàleg repetint-se una i altra vegada, eternament, en una seqüència temporal circular, al marge de la dimensió espai-temps.
Dies més tard, mentre sopava, el seu fill el va mirar de fit a fit i li va preguntar:
- Papa, què és un bucle?
El seu somriure es va glaçar quan la resposta va sortir de la seva boca maquinalment, com si fos un autòmat:
- Una instrucció que es repeteix, potser fins a l’infinit.
- Gràcies, papa.
Sospirà alleujat. Tanmateix, va sentir una fiblada de terror al cap de pocs segons.
- Papa, què és un bucle?
- Una instrucció que es repeteix…
Despertà. No recordava exactament què havia somiat, però tenia la sensació que es tractava d’un malson espantós. Aquell matí, va rebre un e-mail que duia l’enigmàtic títol «microrelat del futur».
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Microlelat que vaig escriure per al duel de la 3a jornada de la "Lliga de MicroRelataires Catalans":
https://llmrc.wordpress.com/textos/xinxan-the-cat/el-bucle-vicios-jornada-3/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari / Deja tu comentario / Leave your comment