La Mariona contempla embadalida una de les pintures del museu. En aquell moment no hi ha ningú més en aquella sala.
El quadre: interior d’una llar burgesa
del segle XIX. Tres noies cantant alegrement al voltant d’un piano, que
un home, suposadament el pare de família, toca somrient. L’estança és
plena de retrats a les parets, mobles estil Imperial i objectes
decoratius orientals de moda. Una llar de foc i un quinqué a prop del
piano il·luminen tènuement l’entorn.
La Mariona desitja amb totes les seves
forces canviar la seva vida frenètica per la del quadre, tan plàcida i
deliciosament kitsch. S’imagina ser una de les germanes. Tanca els ulls.
De sobte sent un mareig immens, alhora que perd la noció de l’espai i
del temps.
Música de Schubert, cants i rialles. Olor
d’aigua de lavanda. Obre els ulls i es troba a dins del quadre. En un
mirall amb marc daurat, en comptes del reflex, veu la sala del museu; hi
acaba d’entrar un noi.
El Vicenç contempla encuriosit aquella
estranya pintura: quatre noies burgeses del segle XIX al voltant d’un
piano, tres de les quals canten alegrement i l’altra s’ho mira amb cara
de terror.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Microlelat que vaig escriure per al duel de la 6a jornada de la "Lliga de MicroRelataires Catalans":
https://llmrc.wordpress.com/textos/xinxan-the-cat/el-quadre-atractiu-jornada-6/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari / Deja tu comentario / Leave your comment