En Yao havia assolit la venerable edat de noranta-vuit anys i
vivia en un poble de la Xina meridional, a l’època de la dinastia Jing.
La seva esposa, la Liu, a qui adorava, feia un any que havia mort. En
Yao la plorava a totes hores. Encara que feia l’esforç d’acceptar la
realitat, desitjava que li arribés l’hora per poder retrobar-la al mes
enllà.
Un matí, mentre retallava les branques del minúscul cirerer del seu hort, una cigonya va aterrar davant seu. El mirà fixament i agità les ales amb tota solemnitat. Aleshores, la cigonya parlà: “Sóc la Liu i vinc a dir-te que molt aviat ens retrobarem, estimat”.
Abans que pogués respondre, la cigonya va emprendre el vol
deixant enrere una resplendor daurada. En Yao va sentir una pau
infinita, s’estirà a terra, somrigué, tancà els ulls i dolçament va
expirar mentre sentia un agradable caloret. Enlloc del seu cos, van
trobar un gerro amb aquest mateix conte dibuixat com si fos una auca,
amb imatges i ideogrames.
—Iaio, que no es diu “caloret” sinó “caloreta”, que sembles la
Rita! Tant de tai-txí i lectures estranyes t’han estovat el cervell. Ja
sap l’àvia que escrius aquestes coses tan estrambòtiques?
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Microlelat que vaig escriure per al duel de la 9a jornada de la "Lliga de MicroRelataires Catalans":
https://llmrc.wordpress.com/textos/xinxan-the-cat/la-prodigiosa-historia-den-yao-i-com-aquest-va-trobar-la-pau-jornada-9/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari / Deja tu comentario / Leave your comment