Els seus pares eren els propietaris del “Circo della Famiglia
Tortellini”. Mai va destacar en res que impliqués habilitat física. A
més, era inexpressiu i no reia mai. Malgrat tot, en Francesco va ser
obligat, en contra de la seva voluntat, a fer de pallasso mut i idiota.
Al final de l’espectacle, el seu germà Bruno, el pallasso llest,
trencava una guitarra al cap d’en Francesco, cosa que invariablement
provocava les rialles cruels del públic, especialment dels nens, i a
ell, una tristor infinita, any rere any.Un dia, però, en Francesco Tortellini va arrabassar el micròfon al presentador. Mentre explicava els secrets més bruts i foscos de la família, la Valentina, la seva germana, va caure estrepitosament del seu trapezi, que algú havia manipulat la nit abans. Enmig del caos, un lleó, que inexplicablement s’havia escapat de la seva gàbia, va malferir dos infants. Va ser la fi del Circ Tortellini. En Francesco, des de la presó, rigué per primer cop, igual que els malvats de les pel·lícules.
Tot això ho fantasiejava mentre, per enèsima vegada, una guitarra aterrava sobre el seu cap i tornaven les rialles cruels. Algun dia duria a terme la seva “vendetta”, segur.
------------------------------------------------------------------------------------
Microlelat que vaig escriure per a l'anada de la semifinal de la "Lliga de MicroRelataires Catalans":
https://llmrc.wordpress.com/textos/xinxan-the-cat/la-revenja-es-un-plat-que-es-menja-amb-tortellini-semifinals-anada/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari / Deja tu comentario / Leave your comment