Estirat sobre una llitera, enmig d’una
foscor opressiva, un fred gèlid em penetra fins al moll de l’os. Olor de
formol. Passes esmorteïdes. S’obre la porta i entren unes figures
vestides d’un blanc enlluernador. L’estança s’il·lumina amb una llum
violeta que no prové de cap lloc concret però que ho impregna tot. La
temperatura exterior s’enfila a velocitat de vertigen.
Els individus parlen entre ells, una
barreja de miols de gats i sons guturals. Sóc en una dimensió
paral·lela? Es tracta d’alienígenes? De cop i volta començo a tremolar
de terror pensant que potser pretenen experimentar amb el meu cos i em
sacrificaran com nosaltres fem amb les bèsties.
Desperto alleujat, a la meva habitació de
l’hospital. M’acompanyen al lavabo. Al mirall, veig la imatge d’una
altra persona. “Aquest no sóc jo, què m’heu fet, malparits?”- començo a
udolar, completament alterat. Criden els infermers. M’estiren al llit i
em donen un calmant.
Desperto a l’habitació de casa meva. Vaig corrents al mirall. Torno a ser jo, quin alleujament. Somric.
Estirat al sofà, sento a dins del meu cervell les veus guturals dels
éssers de blanc. Ara entenc el seu idioma. “Experiment fallit,
resetejant…”, diu un d’ells, mentre caic mort.
-----------------------------------------
Microrelat publicat a la 6a jornada de la temporada 2016 de la Lliga de Microrelataires Catalanshttps://llmrc.wordpress.com/textos/xinxan-the-cat/els-essers-de-blanc-jornada-6/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari / Deja tu comentario / Leave your comment