En Cesc i en Paco, amics des de la
infantesa, jeien enmig del desert. Les provisions s’havien acabat, fins i
tot l’aigua. La situació era crítica i sabien que ningú no faria res
per ells.
“O ell o jo”, va pensar en Cesc. Se’n va
penedir immediatament. Aquella idea ignominiosa també havia passat
fugaçment per la ment d’en Paco, i també l’havia descartat de seguida.
La seva amistat prevalia per sobre d’aquella monstruositat.
L’endemà, en Cesc s’ho va repensar.
Total, si no ho fes, moririen tots dos. A més, hi havia l’altre tema. Va
degollar el seu amic mentre dormia. Va beure la seva sang i va menjar
la seva carn. Aplaudiments de fons i crits eufòrics de la presentadora,
la Merche Milú, a milers de kilòmetres de distància. L’helicòpter de
rescat arribaria de seguida i en Cesc seria transportat al plató de
televisió, on rebria el gran premi del programa “Supervivència Xtreme”.
La setmana següent, enmig d’una gran
expectació, en Cesc entrà en una habitació penombrosa, on l’esperaven
deu familiars del difunt Paco, tots emmascarats i esgrimint bats de
beisbol. L’estrena a televisió de “Pena de Mort Xpress” va ser un èxit
absolut.
-----------------------------------------
Microrelat publicat a la repesca classificatòria per als quarts de final de la temporada 2016 de la Lliga de Microrelataires Catalanshttps://llmrc.wordpress.com/textos/xinxan-the-cat/supervivencia-extrema-melee-de-repesca/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari / Deja tu comentario / Leave your comment