…friso per tornar-te a veure, Dolors,
i tenir el privilegi de tocar el teu cos de deessa, ensumar la teva
olor de femella en zel i assaborir tots els racons de la teva pell.
No triguis a contestar, amor meu, no sé si podré suportar l’espera
Teu
Guillem
Un cop va signar la carta i la va
introduir a dins del sobre, va decidir que aniria a correus a enviar-la
després que llegís l’escrit de la Montserrat, rebut aquell mateix dia.
Estimat Guillem:
No sé quan em deixaran tornar-te a veure, a vegades embogeixo de pensar que si algun dia faltessis…
Va deixar de llegir la carta per obrir la que el dia anterior havia rebut de l’Estefania. Li venia més de gust.
En Guillem sabia que encara que estigués
enganyant senyores internades en centres psiquiàtrics, feia una obra de
caritat donant-los a totes una raó per viure.
No era conscient, però, que aquelles
cartes no arribaven mai a ningú perquè aquelles dones simplement no
existien, ni tampoc era conscient que les contestacions se les escrivia i
enviava ell mateix. Als setanta anys i completament sol al món, aquells
moments d’alienació eren la seva raó per viure.
-----------------------------------------
Microrelat publicat a la 5a jornada de la temporada 2016 de la Lliga de Microrelataires Catalanshttps://llmrc.wordpress.com/textos/xinxan-the-cat/rao-per-viure-rao-per-escriure-jornada-5/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari / Deja tu comentario / Leave your comment