Sona el despertador amb insistència, un
nou dia per al Joan en una feina estressant i fastigosament alienant.
S’imagina empenyent una enorme pedra muntanya amunt, la qual
invariablement torna a caure vessant avall cada dia, any rere any, igual
que aquell mite grec.
Avui, però, decideix no anar a treballar.
Trucarà a l’oficina per dir que es troba fatal. Agafarà el cotxe i se
n’anirà a passar el dia enmig de la natura, on tot és idíl·licament
perfecte.
Arriba al peu d’una muntanya coberta de
núvols que no havia vist mai. Tot és completament irreal. Un home mig nu
va cap a ell. Ja sap qui és i què necessita abans que obri la boca.
Maquinalment li dóna la seva roba, les claus del cotxe i comença a
arrossegar l’enorme pedra cap amunt.
Sona el despertador. En Sísif es lleva
completament restablert, feia milers d’anys que no dormia d’aquesta
manera. Estranyament, a l’oficina ningú no s’adona de la suplantació.
Després de tres mesos, en Sísif ja no pot
més. La vida moderna li fa venir basca. Avui, però, decideix
absentar-se. Trucarà a l’oficina per dir que es troba fatal i tornarà a
la muntanya a reclamar la seva pedra.
-----------------------------------------
Microrelat publicat a la 4a jornada de la temporada 2016 de la Lliga de Microrelataires Catalanshttps://llmrc.wordpress.com/textos/xinxan-the-cat/la-insuportable-pesadesa-de-tot-plegat-jornada-4/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari / Deja tu comentario / Leave your comment